No pot haver-hi projecte exitós fora de l’atzar sense una estratègia a llarg termini que no sigui clara, analitzada i comunicada a totes les parts interessades, però especialment a l’equip de persones que l’han d’impulsar i defensar. Una estratègia indica el què i el perquè de totes les accions i objectius que se’n deriven (i no a l’inrevés) i estudia què realment aporta valor al projecte. Per tant, no es tracta d’una llegenda bonica que agrada i que queda be plasmar-la en l’epígraf d’un document o en el resum executiu d’un pla de negocis, sinó tot el contrari: defineix què generarà resultats (diu: on competir i on no) i és el lema que s’ha seguir escrupolosament. Els cementiris estan plens d’estratègies mai executades.

Quants cops escolto dirigents que confonen estratègia amb màrqueting (o fins i tot amb accions comercials) i llencen projectes globals o parcials sense una visió d’on volen anar i trobar-se en 10 o 20 anys, només per fer una prova pilot o perquè la subconsciència l’estimula… És merament una reacció a una sensació de necessitat però insuficientment meditada i/o planificada. El màrqueting, evidentment necessari, definirà el com i haurà de ser conseqüència de l’estratègia decidida però no a la inversa. Finalment, es completarà el cicle del desenvolupament empresarial mitjançant una transacció comercial d’intercanvi del bé o servei per diners o equivalent.

T’imagines llençar la cursa espacial sense saber què fer i perquè? Semblaria impensable oi? En els anys  1960 la competència pel lideratge mundial entre Rússia i els EE.UU. fa convertir la conquesta de l’espai en un element clau per justificar un sistema polític per sobre de l’altre. Els russos s’havien avançat enviant al primer cosmonauta a l’espai i els americans havien de ser els primers en quelcom superior. Ser els primers en trepitjar la Lluna va ésser l’objectiu resultant prioritari d’aquest estratègia per demostrar la seva supremacia tecnològica. Això mateix succeeix en mercats no-monopolistes on diferenciar-se de la competència és clau per poder ser millors i subsistir.

En Ryan Holiday ens ofereix 29 lliçons dels millors estrategs, la majoria d’àmbit bèl·lic encara que perfectament aplicables al món dels negocis, quines més significants resumeixo a continuació:

1. Evita l’infern tàctic – Robert Greene, l’estratègic i autor més venut de “48 Laws of Power and 33 Strategies of War” (48 lleis del poder i 33 estratègies de guerra), explica que “la majoria de nosaltres existim en un terreny que anomenem infern tàctic” , l’infern tàctic és un lloc on som perpètuament reactius a les demandes i necessitats de les altres persones, impulsades per impulsos emocionals en lloc d’impulsos lògics, lluitant batalla després de batalla. Cal escapar-lo i, segons diu, triar “el cel estratègic”. Perquè com diu Robert, “l’estratègia és un procés mental en què la teva ment s’eleva per sobre del camp de batalla”, des de la distància, amb objectivitat i despreniment, aconseguint l’habilitat de veure una perspectiva més gran.
2. Planifica tot el camí fins al final – segons expressa el poeta francès Jean de La Fontaine: “En tot, cal considerar el final”. Abans de saltar a res, diguis, llençar un projecte: has de preveure del tot el resultat final i tenir un objectiu clar abans de posar-te en acció.
3. Pensa a llarg termini – Jeff Bezos, el fundador i conseller delegat d’Amazon, va explicar la importància del pensament a llarg termini fa gairebé dues dècades en la seva carta de 1997 als accionistes. Segons va dir, “Creiem que una mesura fonamental del nostre èxit serà el valor per a accionistes que creem a llarg termini”. Per a les empreses, com és el cas dels individus, sempre hi ha pressions miops i estretes en el nostre objectiu i visió. Bezos, a diferència de la majoria dels líders empresarials, es va negar a jugar a aquest joc. Segons va explicar, Amazon sempre se centrarà en el  llarg termini, “més que en les consideracions de rendibilitat a curt termini o les reaccions de Wall Street a curt termini”. Va comprendre que el valor real rau en pensar durant les dècades següents i no deixar-se distreure pel curt termini. La seva màxima d’oportunitat de negoci també és rellevant aquí: “Centrem-nos en les coses que no canvien”.
4. Practica l’art de la visualització negativa – aquesta lliçó d’estratègia prové de grans filòsofs estoics com Sèneca i Marc Aurelius. Tenien un terme “premeditatio malorum” per visualitzar el fracàs amb antelació. Per què fer això? Perquè si t’imagines un fracàs, comences a veure totes les formes que han donat lloc a aquest resultat. I pots  començar a treballar activament per abordar-les i mitigar-les amb antelació.
5. No et deixis agafar fora de guàrdia – el general Matthew Ridgway tenia el següent lema al seu escriptori: “L’únic delicte inexcusable d’un oficial comandant és la sorpresa”. Com a estrateg, la feina és veure la imatge més gran i les possibles pertorbacions en allò que et proposaves fer. Les coses mai no funcionen segons el pla: estigues preparat i vigilant per a qualsevol cosa que et passi.
6. Utilitza el “període d’abandonament” – John Boyd va ser una de les ments estratègiques més brillants del segle XX. Va ser responsable dels avions de caça F-15 i F-16, així com de conceptes clau com el bucle OODA (“Observa–Orienta–Decideix–Actua” utilitzat des de l’exèrcit fins als negocis). Abans de saltar-se a una idea i anar a ple gas, tenia una fase de preproducció, un temps que anomenava el seu “període d’abandonament”. És el període reflexiu després d’haver tingut la idea, després d’haver fet la primera volta de pensament en el teu pla, fes un pas enrere i preguntat: “Molt bé, què tinc realment aquí?” “Realment tinc alguna cosa?” “Què serà realment això?” “Què estic esperant aconseguir? ”
7. Pren el camí indirecte – L’historiador i autor d’Estratègia, B.H. Liddell Hart, va condensar el geni estratègic de William Tecumseh Sherman en la següent màxima: ataca per la línia de la mínima expectació i tàcticament per la línia de la menor resistència. Dit d’una altra manera, agafa’ls per sorpresa, allà on són més dèbils.
8. Vigila els complements de coses – un estrateg no pot comprometre el que és essencial i no pot permetre que les distraccions i les tangències el redueixin. Una de les paraules preferides de George Washington va ser l’adagi escocès: “Many mickles make a muckle” (dit: tot compte). Tallar una mica aquí i allà suma. Fer aquesta excepció o aquella excepció suma. Els residus són contagiosos. En relació amb això, hi ha un concepte estratègic anomenat “mission creep” (dit: arrossegar-se cap a la missió). Comences amb un objectiu clar del que penses assolir, però realitzes aquesta addició i aquella altra addició i fins i tot afegeixes altres projectes xiquets. Aviat, es converteix en tot una altra cosa.
9. Evita la competència – en un dels millors llibres d’estratègia que hi ha, Blue Ocean Strategy, els autors expliquen la diferència entre un “oceà blau” i un “oceà vermell”. Un és l’espai verge sense competidors, l’altre és on se’t mengen viu. On preferiries anar-hi? És el motiu pel qual el multimilionari inversor Peter Thiel diu que “la competència és per als perdedors”.
10. Mira les coses tal com són – l’espadatxí Samurai Miyamoto Musashi va subratllat la diferència entre percebre i observar. L’ull que percep és feble, va escriure, l’ull que observa és fort. Per què? Perquè l’estratègia (ja sigui en negocis o en guanyar combats d’espases) requereix objectivitat i veure les coses tal com són. Ens requereix deixar de banda com les nostres emocions embruten el nostre pensament amb por o amb sobre-confiança i veure com és realment la situació.
11. Sigues generós amb l’èxit – Ciro el Gran, el reconegut líder i conquistador persa, va comprendre els perills de l’avarícia en èpoques d’èxit: “L’èxit sempre demana una major generositat, tot i que la majoria de la gent, perduda en la foscor dels seus propis egos, és una ocasió per  tractar-ho com una gran cobdícia. Col·leccionar el botí no és un fi en si mateix, sinó només un mitjà per construir un imperi. Ara les riqueses són de poca utilitat, excepte com a mitjà per guanyar nous amics. “
12. Utilitza la teva pròpia energia contra ells – Un principi fonamental de les arts marcials és utilitzar la força i l’energia del contrincant contra ells. “La millor manera és mai no intentar trencar un torrent sinó desviar-lo”, va explicar Alexander Hamilton en una carta a George Washington. Penseu en Gandhi: no va enfrontar-se a l’Imperi Britànic amb resistència militar, que hauria estat una bogeria. En lloc d’això, va utilitzar resistència passiva, que converteix mostres de força i força contra si mateix al tribunal de l’opinió pública.
13. Aprèn a esperar – Una de les lliçons estratègiques més contra-intuïtives prové de Quintus Fabius Maximus Verrucosus, el romà que tenia com a missió derrotar a Aníbal que no només ja havia travessat els Alps, sinó que va acumular diverses victòries importants sobre el terreny italià. El geni de Fabius va ser el fet de comprendre que no interposar-se a Hannibal és d’on provenia l’èxit. Sabia que Hannibal no tenia l’exèrcit capaç d’atacar una ciutat emmurallada com Roma i que, ja que estava lluny de casa, Hannibal només podia durar un temps limitat. Però això requereix disciplina i paciència. És emocionant i fàcil d’atacar. És més difícil esperar.
14. Potencia la moral – hi ha una nota ben coneguda de Napoleó: “La moral és envers el  físic de tres a un”. O, en una presa més moderna, com ho va dir Colin Powell: “L’optimisme perpetu és un multiplicador de forces. “L’optimisme i la moral alta multipliquen l’efectivitat de tota la resta; per això són necessàries palanques de motivació (p.e. model Chord®) que cal tenir en compte en qualsevol operació.
15. Aixafa el teu enemic – un dels líders més destacats de la Revolució Haitiana, Toussaint l’Ouverture, va respondre una vegada a un oponent: “Si tens un porc que menja pollastres, potser li trauràs un ull i li faràs fora el seu altre ull, però encara menjarà gallines sempre que pugui. ”Preguntat què vol dir, li respon:“ Vol dir que els malvats són incorregibles ”. És un resum menys intimidatori de la llei de Robert Greene:“ Aixafa el teu enemic. “. T’adones que de vegades a la guerra es necessita l’aniquilació total; no et pots permetre guanyar enemics de per vida. Però la millor lliçó pot ser aquesta: Evita trobar-te en situacions en què et poses en condicions de crear enemics per tota la vida: reaccionar emocionalment en situacions és fàcil. Auto-conteniment? No tant.
16. Tria què no fer – Finalment m’agradaria afegir aquesta regla fonamental segons el guru de l’estratègia Michel Porter:  “L’essència de l’estratègia és triar què no fer” perquè els objectius i accions que en resulten siguin coherents amb ella. En cas contrari només crearà confusió i es convertirà en una mala estratègia.

La tècnica Gandalf® per dissenyar estratègies es defineix en tres fases. La primera consisteix en marcar una visió a llarg termini i definir el què i el perquè dibuixant-te un futur desitjable. La segona fase et confronta amb la realitat del present i et permet ajustar aquest “somni”  per fer-lo assolible. Finalment es traça cada etapa en un calendari a cinc anys vista per anticipar-se als fets i s’analitzen els recursos necessaris per evitar imprevistos. El control permanent dels objectius marcats amb les desviacions sofertes permeten ajustar la trajectòria i aconseguir l’objectiu. Aquesta destresa ha donat nombrosos resultats exitosos en projectes de qualsevol tipologia  i magnitud.

INVENTAR O CANVIAR EL MODEL DE NEGOCI?